Hem finalitzat l'assistència al centre de pràctiques, ara és el moment de mirar enrera, reflexionar i deixar constància del que hem treballat durant aquest temps a la memòria final.
Per tancar les meves entrades en aquest bloc, que ha intentat ser un diari reflexe del dia a dia de les pràctiques, aprofitaré per deixar escrites unes breus conclusions finals:
Per tancar les meves entrades en aquest bloc, que ha intentat ser un diari reflexe del dia a dia de les pràctiques, aprofitaré per deixar escrites unes breus conclusions finals:
- La meva sensació en iniciar la feina al centre va ser molt diferent de la que vaig tenir en el meu pràcticum I donat que he continuat en el mateix centre i ja tenia molta "cosa guanyada", tot i això els meus dubtes continuaven, respecte a si la meva formació seria suficient i adequada i si es complirien els objectius i les expectatives; però la il.lusió i les ganes d'aprendre i conèixer continuaven i anaven a més. No ha estat una tasca senzilla, en ocasions les sessions han requerit d'una autoreflexió i d'un desvetllar aspectes molt íntims i personals, però em sento molt orgullosa de la feina que han realitzat els alumnes i les seves ganes.
- Respecte a la meva tasca ha estat col.laborar en el disseny, la implementació i l'avaluació d'un programa d'orientació acadèmica i vocacional amb alumnes de tercer i quart d'ESO. La realitat que em trobaria ja la coneixia i la concreció del preprojecte no em va resultar complicat, però el tema de l'orientació era molt nou per mi i en aquest aspecte em vaig haver de documentar i "posar-me les piles". No m'ha resultat gens difícil ja que és un dels àmbits de la psicopedagogia que més m'atreuen i a més he tingut el suport constant del meu tutor de centre.
- Les sessions durant la realització del programa han anat molt bé, el meu aprenentatge ha estat constant i m'he sentit molt integrada en la dinàmica del centre, amb els companys però sobretot amb els alumnes. Partia amb una avantatge perquè ja els coneixia de l'altre pràcticum però fer feina amb adolescents no sempre resulta fàcil pel fet d'arribar a connectar amb ells, d'aconseguir motivar-los cap a la recerca i l'autoconeixement de capacitats, actituds, aptituds, interessos; de tenir l'oportunitat de conèixer-los, per després intentar aprofitar al màxim els seus potencials. Al final, penso que ho he aconseguit.
En general, estic molt satisfeta, encara que tinc la sensació d'haver començat una tasca de la qual no podré fer el seguiment i molt menys veure resultats. El temps s'encarregarà de determinar la consistència de les decisions i reflexions de cadascú d'ells. La feina està iniciada i potser ells, qualque dia, recordaran aquestes sessions d'orientació com l'inici d'un procés de reflexió personal molt interressant i constructiu que els porti a una encertada presa de decisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada